EL SALARI EN ESPÈCIE

A aquest tipus de salari també se li coneix com a retribució flexible. Òbviament, no és substitutiu del salari dinerari, però hi ha casos en què, si així ho permet la llei, el conveni col·lectiu, i ha quedat pactat en el contracte de treball entre les dues parts, l´empresa podrà retribuir part del salari en espècie. El que mai podrà fer és imposar-lo de manera unilateral. L´acord entre les parts, serà necessari. - Límits: no podrà ser mai superior al 30% del total del salari, i a més el salari en diners no podrà ser mai inferior al salari mínim interprofessional. Qualsevol pacte que contravingui aquest límit es considerarà nul. Exemples de salari en espècie: transport a l'empresa, tiquets restaurant o menjador subvencionat, participacions i accions de l'empresa, cotxe d´empres (que utilitza el treballador també en la seva vida privada), casa d'empresa (viure gratis a la casa o en un lloguer rebaixat respecte del preu del mercat), subscripció de plans de pensions o assegurances mèdiques, servei de guarderia, préstecs, pagament de la connexió a internet a casa: sobretot per a treballadors que teletreballen, compra de material a través de l'empresa, accés a cursos de formació, plus transport, plaça de pàrquing: quan es pot utilitzar també fora de l´horari de treball o telèfon d'empresa: quan es pot utilitzar també de forma privada i no només per qüestions de treball. És salari únicament si de veritat retribueix els serveis prestats pel treballador. Si és mitjà que es lliura al treballador perquè faci la seva feina, o és una compensació per les despeses tinguts mentre es treballava, llavors no serà un salari en espècie): Si el cotxe que deixa l´empresa s´utilitza només per treballar, es recull diàriament a l´empresa o només es pot utilitzar per als serveis que diu l´empresa, llavors no estarem davant d´un salari en espècie. Lo mateix succeeix amb el telèfon. Les dietes són una compensació de les despeses, no salari en espècie, que ha tingut un treballador de fer per menjar quan s´ha trobat fora de casa o del lloc normal de treball. Sí que ho són els tiquets restaurant o al menjador de l´empresa, ja que en aquests casos s´està al centre de treball i el treballador pot optar per no menjar aquí, o no consumir i anar a casa a dinar, o emportar-se una carmanyola. Les despeses d´allotjament són salari en espècie quan l’empresa paga la l’habitatge habitual. No formen part d’aquest supòsit quan temporalment l´empresa envia a un treballador fora del seu centre de treball i ha de dormir fora de o un allotjament que ha de tenir per prestar serveis en un lloc diferent al que es viu. La formació: si l´empresa té una obligació de donar un curs als treballadors, com pot ser en prevenció de riscos laborals, no serà una retribució en espècie. Si en canvi són cursos d´un altre tipus, serà salari. El simple fet que hi hagi una cafeteria al centre de treball no implica un salari en espècie. Però si menjar en aquesta cafeteria és gratis o més barat que el preu del mercat, assumint l´empresa aquests costos, llavors sí que ho serà. Tampoc seran retribucions en espècie quan, per exemple, es compensi al treballador per altres despeses que ha tingut treballant, per haver de fer servir un pàrquing o passar per un peatge, per haver de fer servir un taxi per anar a una reunió, etc. Tampoc és un salari en espècie les indemnitzacions legals, com el pagament de les despeses de mudança quan un treballador pateix una mobilitat geogràfica i ha de canviar de manera definitiva el seu lloc de residència. El salari en espècie és salari a tots els efectes: cotitza i tributa Aquesta retribució en espècie ha de ser computada com a part del salari a tots els efectes: cotitza per a la Seguretat Social, té retencions d´IRPF, etc., de manera que quan es necessita calcular la base de cotització o reguladora per a rebre alguna prestació, ja sigui de la Seguretat Social com la prestació per desocupació, s´ha de calcular incloent el salari en espècie. Igualment l´empresa haurà de practicar les retencions oportunes de l'IRPF, i el treballador haurà de declarar aquest salari en la declaració de la renda. Així mateix, s´ha de tenir en compte per al càlcul de les indemnitzacions per acomiadament.    

DESPESES NO DEDUÏBLES EN IRPF I IVA EN 2018

  Com a norma genèrica l'Agència Tributària estableix tres requisits fonamentals: Vinculats a l'activitat econòmica que realitzes com a autònom. Justificats amb els seus corresponents factures (en determinades ocasions s'accepten els rebuts). Registrats en la comptabilitat (llibre de despeses i inversions que obligatòriament has d'emplenar com a Autònom). Conforme a el art. 15 Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost de societats, que regula també els de l'IRPF, existeixen despeses que no es consideren deduïbles des d'un punt de vista fiscal; corresponent a les següents partides: Multes i sancions. Donatius i liberalitats. Pèrdues del joc. Despeses relatives a residents o entitats situades en paraisos fiscals. IVA suportat deduït a la declaració trimestral d'IVA. Existeix una sèrie de despeses especials que susciten problemes per la seva difícil justificació. El criteri estricte seguit per Hisenda per demostrar la seva vinculació impossibilita la seva deducció. Subministraments de l'habitatge afecte a l'activitat. Telèfon mòbil. Solament en cas de tenir dues línies diferenciades, una per a ús particular i una altra per a professional, podràs deduir-te la totalitat de la factura d'aquesta última. Vehicle particular i despeses associades. Solament en el cas que puguis demostrar que l'ús del vehicle és exclusivament laboral serà possible desgravar-ho en l'IRPF.   Cada trimestre pots deduir-te en el model 303 l'IVA que has suportat en aquest període com a autònom. No obstant això, als tres requisits generals exposats se li afegeixen els següents de manera que no es podrà deduir l'IVA si: Manquen de factura Han transcorregut més de quatre anys des de l'emissió de la factura.  

COM DECLARAR LA DEVOLUCIÓ D'UNA CLÀUSULA SÒL

L'Agència Tributària advoca per la no declaració de les quantitats percebudes en concepte dels interessos satisfets indegudament a conseqüència de l'aplicació d'una clausula sòl independentment de si la devolució neix d'un acord entre les parts o a costa d'una sentència judicial. El mateix succeeix amb els interessos indemnizatoris satisfets pel banc l'origen del qual és l'aplicació abusiva d'un tipus mínim tret que l'entitat bancària hagués estat condemnada a abonar les costes del procés judicial; en aquest últim cas, l'hipotecat haurà d'incloure-la a la seva declaració de la renda com a guany patrimonial de la base imposable general. No obstant això, es perd el dret a les deduccions per habitatge habitual practicades en 2013, 2014, 2015 i 2016 de manera que tal quantia haurà d'incloure's a la declaració de l'IRPF. Així i tot, si es va procedir a la devolució mitjançant reducció del principal de la hipoteca, és a dir les quantitats cobrades indegudament pel banc es van restar del saldo pendent del préstec, no procedirà regularització. cal destacar que la rebaixa del capital del crèdit no es deduirà com a inversió en habitatge habitual. Finalment, serà menester presentar una declaració complementària en cas que un afectat per una clausula sòl pretengui incloure les quantitats recuperades l'any 2017 com a despesa deduïble del capital immobiliari (lloguer) o per activitats econòmiques a les seves declaracions anteriors. L'esmentada declaració complementària haurà de ser relativa als exercicis 2013, 2014, 2015 i 2016, iniciant-se el termini de presentació a partir de l'acord o sentència i finalitzant en data de 30 de juny de 2017 i no resultant d'aplicació sanció, interès de demora o recàrrec al contribuent.