Declaración de la Renta 2018: Novedades que deben tener en cuenta los trabajadores autónomos

Declaración de la Renta 2018 de trabajadores autónomos Así, los beneficios fiscales que tendrán los trabajadores autónomos al presentar su Declaración de la Renta 2018 son los siguientes: Los trabajadores autónomos que compraron su vivienda habitual entes de 2013 y se dedujo cantidades por ella podrá aprovechar la deducción por inversión en vivienda vigente. La cuantía máxima a desgravar son 1.356 euros. Los trabajadores autónomos que vivan de alquiler desde antes de 2015 y se hayan deducido este concepto podrán volver a deducirse gastos en la Declaración de la Renta 2018. Los trabajadores autónomos que ejerzan su actividad en su propio domicilio, siempre que lo tengan declarado como afecto parcialmente a la actividad, podrán deducirse un 30% sobre la proporción que supongan los metros dedicados a la actividad respecto a los totales del inmueble de los suministros de electricidad, gas, agua, telefonía e internet además de poder deducirse el pago del IBI. Los trabajadores autónomos podrán deducirse también un máximo de 26,27 euros diarios en concepto de gastos de dietas siempre y cuando se deban al desarrollo de la actividad económica, que se produzcan en establecimientos de restauración y hostelería, que se paguen por medios electrónicos y que se disponga de factura. Los profesionales podrán desgravarse los gastos por seguros médicos por la propia cobertura del autónomo, la de su cónyuge y la de sus hijos menores de 25 años con un máximo de 500 euros por persona. Los trabajadores autónomos que en 2017 o 2018 vayan a ampliar la plantilla podrán beneficiarse del régimen especial de empresas de dimensión reducida. Y, si adquiere bienes inmuebles, podrá amortizar hasta 120.000 euros por persona. Teniendo en cuenta estos beneficios fiscales, los trabajadores autónomos podrán tener una menor carga fiscal de cara a la presentación de la Declaración de la Renta 2018 pero, aunque la presentación tenga lugar en abril de 2019, es importante tener en cuenta estos beneficios a lo largo del ejercicio 2018.

QUANT TEMPS HE DE GUARDAR LA DOCUMENTACIÓ DE LA MEVA EMPRESA?

Des del punt de vista mercantil El Codi de Comerç recull l’obligació de conservar durant 6 anys des de l´últim seient de l´exercici tots els llibres i documents relatius a l´activitat econòmica (indistintament si es tracta d´un autònom o entitat mercantil o si l’empresari ha cessat en la seva activitat). El termini de prescripció és de 4 anys.  Des del punt de vista fiscal Si Hisenda intervé per revisar els impostos en el termini dels 4 anys de prescripció o presenta una declaració complementària, el termini esmentat s’iniciarà de nou. Si es tracta de factures d´una actiu que és amortitzable s´han de conservar el termini de quatre anys però explicat des que ja no sigui possible la revisió. Quan s’hagin produït pèrdues en l´exercici el termini serà de 10 anys.El termini de conservació és de 9 anys en l’adquisició d´un immobilitzat que per la seva activitat tingui una imputació superior a 3005,06 euros. Des del punt de vista de l´IVA La LGT estableix una obligació general per a empresaris i professionals respecte l´obligació d´expedir i lliurar factures o documents equivalents. Sobre aquests documents, la Llei de l´IVA estableix un període de conservació de 4 anys, alhora coincident amb la prescripció. Finalment, el Reglament que regula les obligacions de facturació estableix que els documents que s´enuncien a continuació també s´han de conservar durant el termini que estableixi la LGT (en paper o format electrònic garantint a seva autenticitat i l’accés de l’Administració als mateixos): factures rebudes, còpies o matrius de les factures expedides, justificants comptables d´operacions d´aplicació d´inversió quan el proveïdor no estigui establert a la Comunitat, rebuts que justifiquin el reintegrament de la compensació del règim especial d´Agricultura, Ramaderia i Pesca i, finalment, documents que acreditin el pagament d´impost a la importació Atenent a la prevenció de blanqueig de capitals El subjecte obligat per la normativa de prevenció de blanqueig de capitals (Llei 10/2010) està sotmès al termini de conservació és 10 anys.

Les excedències laborals

LES EXCEDÈNCIES DELS TREBALLADORS S’entén per excedència voluntària la suspensió del contracte de treball sol·licitada pel treballador durant un període de temps mínim de 4 mesos i màxim de 5 anys, tot i que per conveni col·lectiu es pot establir més temps (art. 46 de l’Estatut dels Treballadors). Es preveuen tres tipus d’excedències: excedència forçosa, excedència voluntària (analitzada en aquesta entrada) i excedència per cura d´un familiar dependent de fins a segon grau o d´un fill menor de tres anys. L’EXCEDÈNCIA VOLUNTARIA Els efectes de sol·licitar una excedència són, en primer lloc, la suspensió de la relació laboral (no l’extinció) de manera que el treballador no ha de acudir al lloc de treball i l’empresari no ha d’abonar el corresponent salari i, en segon lloc, mantenir la bona fe contractual. No es computa a efectes d’antiguitat i neix un dret de reingrés preferent en pro al treballador, és a dir l’empresa en el moment de la reincorporació del treballador ha d’oferir-li treball en el moment que existeixi una vacant però no opera reserva de lloc de treball). Per a que la seva sol·licitud sigui efectiva ha de concórrer se següent requisit en la persona sol·licitant: tenir mínim 1 any d´antiguitat a l´empresa. No obstant això, si un treballador ja ha sol·licitat una excedència voluntària haurà d´esperar que transcorrin almenys quatre anys des del final de l´anterior excedència per poder tornar a exigir-la. Tot i no ser requisit és millor fer la sol·licitud per escrit i es requereix el vistiplau de l’empresa ja que la presa d’aquesta decisió per voluntat unilateral del treballador por considerar-se abandonament del lloc de treball. Es recomana avisar amb una antelació de 15 dies tot i que la llei no preveu termini si que por exigir-se al conveni col·lectiu. El reconeixement per part de l’empresa ha de ser exprés i, tot i no ser una obligació, de forma escrita. Es possible treballar en un altra empresa sempre que no concorri amb un supòsit de competència deslleial que posi en detriment la bona fe contractual. LA REINCORPORACIÓ Es recomana sol·licitar el reingrés amb antelació, mitjançant escrit de finalització d’excedència i sol·licitud de reincorporació, ja que en cas contrari el treballador perdrà el seu dret a reincorporar-se. Tot i així la jurisprudència ha admès com a vàlid el comportament d´un treballador que es va presentar en el seu lloc de treball el dia que finalitzava l´excedència. El treballador sol·licita la reincorporació, i l´empresa té un lloc de treball d´acord amb el seu grup professional. L´empresa accepta la sol·licitud, el treballador es reincorpora i conserva l´antiguitat i lloc de treball. El treballador sol·licita la reincorporació i l´empresa no té un lloc de treball. La vinculació laboral no es trenca, i el treballador té un dret preferent que no es materialitzarà fins que l´empresa tingui un lloc de treball. En cas que es conegui que sí que hi ha un lloc de treball s´haurà de demanar mitjançant una demanda de dret. L´empresa nega el dret del treballador. El treballador ha de demanar per acomiadament improcedent.